02/03/2017 TORNAR
“La societat s'ha allunyat del seu medi natural” - Sergi Solà
ENTREVISTA AL PRESIDENT DEL GDT - El Punt Avui

Sortint de l'aigua.
Sergi Solà fa uns cinc anys que encapçala el GDT, una entitat amb més de 400 socis que va néixer fa 28 anys a la riba del Ter però amb el pas dels anys ha abraçat altres lluites en la societat osonenca, com pot ser la recuperació de fonts i la voluntat de municipalitzar la gestió de l'aigua a pobles i ciutats.

El GDT té el riu Ter com a eix principal. En línies generals, com està el riu?
Crec que és un riu que ha millorat molt en els últims anys i que no és a l'UVI, però encara hi ha moltes coses a fer. Els problemes són diferents de pantans cap amunt, on hi ha la captació en les rescloses per fer energia elèctrica, que cap avall. La captació de l'aigua per portar a Barcelona buida un 60% el cabal del riu. En general, però, el Ter és un riu que torna a fer goig de mirar. Ja no és la porta del darrere dels pobles per on passa, i la gent se'l torna a estimar.

El Ter encara és un riu espoliat?
Nosaltres ens identifiquem amb el concepte riu segrestat. Segrestat pels interessos econòmics, ja que abans s'ha prioritzat obtenir un rendiment de l'aigua que no pas deixar fer un ús vida del riu. Un ús que permeti mantenir l'ecosistema i la flora i la fauna associada al riu. L'aigua que feia moure les turbines de les indústries tèxtils va derivar en concessions a les hidroelèctriques. Des del nostre punt de vista, aquest tipus d'energia és convenient sempre que es respectin els cabals mínims. Si hi ha prou aigua, cap problema, però en època de sequera prioritzar que l'aigua corri pel riu. De pantans en avall, és una qüestió històrica: l'aigua del Ter desemboca a les cases i pisos de Barcelona i no pas a Torroella com hauria de ser. Ara sembla que s'està posant solució a aquest fet amb les dessalinitzadores.

A Barcelona hi cal molta aigua. Què es pot fer?
S'ha optat per treure aigua del Ter i del Llobregat perquè és la manera més barata d'obtenir-ne, però calen altres solucions. D'una banda, les dessalinitzadores, que és aigua més cara d'aconseguir, però també un millor reaprofitament de les aigües residuals, un millor ús i un menor consum. Volem que l'aigua corri pel Ter, i això no passa tant com voldríem.

A la comarca també s'han connectat molts pobles al Ter que abans s'abastien dels pous. Es poden recuperar aquests pous?
És qüestió de voluntat, recuperar-los seria un símptoma de maduresa com a societat, en el fet de recuperar uns aqüífers que hem contaminat o hem deixat que ens contaminin amb activitats industrials o amb els purins. És un greuge permetre desenvolupar sectors econòmics que contaminen l'aigua de tots i, després, haver de construir instal·lacions per captar aigua del Ter que paguem entre tots. Com a societat ens hem allunyat del nostre medi natural. Vivim al marge del que ens sosté, que és l'entorn, i sembla que tant ens fa que es contamini el medi que necessitem per viure.

Per millorar el problema dels purins s'apunta a les plantes de tractament. Què us sembla?
Ens semblen un engany. El que fan és assecar el purí amb gas natural que s'ha d'importar, i depenen de l'incentiu que reben de l'Estat per cogenerar energia. No es planteja atacar el problema d'arrel com seria reduir la cabana porcina a la comarca i anar cap a un model més sostenible. Segur que apareixeran nous models de tractament millors que els actuals, però ara mateix les plantes de purins no són solució de res perquè perpetuen el model de produir a l'engròs.

En quin punt es troba la taula per a la gestió de residus?
En aquesta taula ens hem sentit una mica marginats. Hi havia diversos actors implicats però la majoria pertanyien als sectors econòmics interessats. La part ambientalista hi tenia un paper residual. Ha sigut una taula molt parcial i a on els punts de vista de l'interès global de la societat es tenien poc en compte. Va plegar el coordinador i no tenim constància que hi hagi relleu. S'estan produint els mateixos errors i es repeteix el model de les plantes. Creiem que no és la solució.

Entrevistat: Sergi Solà (President del GDT)
Entrevistador: Guillem Freixa (Diari el Punt Avui)
FOTOS
Foto 1 de 1
Sergi Solà a la zona de l'embarcador del Ter de Manlleu - Foto: G. Freixa