23/04/2009 TORNAR
Jesús Soler i Vilaró ---- A tall de benvinguda
Per Sant Jordi, sempre passen coses bones.
I és molt natural.
Passa, ni més ni menys, que la senyoreta primavera aprofita per vestir de festa el país, i a cops de roses, i de poemes i de muntanyes d'històries escrites, treu al carrer a tot Catalunya en pes, absolutament a tota, com cap altre dia a cap altre lloc del món i en cap altra circumstància.
I tot va de petons i de senyeres, i s'estrenen llibres i amors, i la gent mirem als ulls de la gent i tot es veu nou, com eixint de fer. Tot és estrena.
Naturalment, en aital diada, no hi ha lloc per les misèries i decepcions dels dies de cada dia, només poden passar coses bones.
Per això hem escollit Sant Jordi, conscients però que no tenim res d'originals, per estrenar la nostra nova web i de passada treure el nas per la finestra, i saludar al país. I tal vegada arribar a moltes persones que potser no sabien de la nostra existència i presentar-nos. O sia allò que en diuen “conèixer gent”.

Som-hi doncs:

Per tal de fer una presentació adient, permeteu-me, amable lector, demanar-vos, -com si fos un prestidigitador abans de fer el seu número- la vostra col.laboració, bo i fent, si bé us plau, un petit esforç d'imaginació:

sí??

Doncs ara tanqueu suaument els ulls i deixeu volar el pensament, fins a situar-vos, un quiet capvespre de maig, en un indret indeterminat a la voreta del riu Ter, asseguts damunt l'herbei tendre i recolzats en el poderós tronc d'un vell salze.
El sol acaba de colgar-se darrera les corbes amables de les muntanyes de santa Llúcia, i un grapadet de núvols llargaruts i esfilagarsats que romancejaven allà aprop, han enrogit sobtadament per celebrar-ho.
L'aire tebi que tot xino xano travessa el riu, és curull del perfum fragant de la rementerola, que creix esponerosa prop de l'aigua. A la branca més alta de l'immens pollancre, el pare rossinyol estarrufa les plomes, i tot cofat, proclama als quatre vents la seva joia, amb la més esplèndida melodia que mai hauríeu pogut imaginar, eixint de tan petit cantaire...

No, no és cap somni, és només una de tantes meravelles, que a poc que vulgueu buscar, ben cert que encara trobareu al llarg i a l'ample del nostre maltractat país.
És aquest tresor incalculable, inesgotable i fràgil. És el nostre entorn, el nostre paisatge, l'escenari incomparable de les nostres vides, el llegat dels nostres avis i l'herència dels nostres néts.
I per increïble que sembli, estem permetent, si no contribuint, a l'espoli, a la destrucció, a l'estúpida, inversemblant, irracional i irrecuperable aniquilació d'un patrimoni del qual en som només dipositaris, a mans d'una colla d'irresponsables, per no dir de delinqüents, tot plegat per satisfer les seves tristes i miserables ambicions.
Quan el sistema es basa en la cobdícia, en la percepció de la natura com un negoci, s’acaba anomenant “progrés” al que no és altra cosa que cremar-ho tot, que és el que passa quan es perd el respecte pel territori, per la natura i per la gent.

Hores d'ara fa vint anys, que unes quantes persones que compartien la mateixa indignació per tan absurda manera de trinxar el nostre país, es varen adonar que plorar i lamentar en la intimitat aquell desgavell, no servia per res i que parlar-ne entre tots per trobar-hi solució i fer sentir aquesta veu en tots els àmbits, era molt més útil i podia contribuir a aturar, poc o molt, la salvatjada.
Naixia el Grup de Defensa del Ter.
I com no podia ser d’altra manera, quan un projecte és bo i bona és la gent que l’agombola, el GDT ha reeixit, i al llarg d’aquests vint anys s’ha convertit en una entitat de referència, potent, efectiva, oberta i transparent, coneguda i respectada arreu del país.
I deixeu-me dir més: aclaparadorament necessària, imprescindible, fins al punt que si no existís s'hauria d'inventar... i amb urgència!.

I si us sembla exagerat aquest raonament només cal que intenteu imaginar l'estat en què es trobaria el nostre entorn natural, el nostre paisatge, els nostres rius, en definitiva el nostre país, sense la tasca de oposició a tants desgavells, sense la conscienciació ciutadana, sense les alternatives assenyades als irracionals plantejaments fruit de tants interessos econòmics, sense la defensa de la qualitat de vida de tots, sense aquest imprescindible treball, que les entitats com el GDT, han mantingut i cal que segueixin mantenint sense treva ni renúncies.
La cosa ja no està per tirar coets, imagineu el desastre que podria ser!!!

Però no val adormir-se en els llorers, que l’enemic no dorm, i darrerament se’ns ha girat molta feina!

Resulta evident, tal i com va evolucionant la situació econòmica i política en el nostre estimat planeta, que se'ns ha girat feina, que la gent de bona voluntat, ens hem d'arremangar, apagar la tele i posar-nos mans a l'obra i parlar-ne, pensar, rumiar, decidir i actuar entre tots per trobar la millor manera d'encarar el futur, per poder garantir una vida digna, feliç i agradable per nosaltres, els nostres fills i els fills dels nostres fills en totes les generacions.

Amb aquest objectiu, al llarg de vint anys, n'hem fet a l'alçada d'un campanar!.
Mal m'estaria ara explicar-ho, però si sentiu curiositat, potinejant per la web, en podeu trobar un tastet. Que per això l'hem feta.
També hi trobareu tot un seguit d'articles d'opinió, que volem anar actualitzant amb noves aportacions, i seccions d'activitats que anem fent, i notícies, i projectes, i col.laboracions, i jo què sé!

I bé calia aprofitar aquesta web que acabem d'estrenar, per oferir-vos a tots aquesta eina poderosa que és el GDT. No dubteu a utilitzar-la, ja sigui senzillament fent-vos socis, o millor encara, participant amb tots nosaltres en els aspectes que més us motivin.
És interessant, divertit, gratificant i útil!
Us esperem!!!

Sant Jordi, 2009

Grup de Defensa del Ter
Jesús Soler i Vilaró, president





FOTOS
Foto 1 de 1